Independentista no nacionalista

Als meus anteriors projectes blocàires sempre he aconseguit posar-me en contra tant els nacionalistes catalans com els nacionalistes ejpañols. Això és una mica perillós per a una persona que, com jo, aspira esdevenir un dels primers polítics idiotes de l’historia de Catalunya, d’aquells que no roben, ni es venen per una foto, ni col·loquen als amics i coneguts (ni tant sols a tu, Tastavins, i mira que t’ho mereixes).

La meva filosofia independentista està basada en arrels econòmiques i d’idiosincràsia i no en l’odi als castellans. Crec que per aconseguir l’objectiu de que Catalunya esdevingui un país europeu modern, hem de comptar amb els Catalans castellanoparlants i si no, mai ho aconseguirem.

Molts Catalans de la ceba, Catalans nacionalistes que no han sortit del seu poble, menyspreen els castellans de Catalunya i això es un error garrafal. Primer perquè sempre s’ha de respectar la gent, i segons perquè es un error polític de dimensions gegantines. En els meus molts anys a l’estranger, he presenciat, varies vegades com Catalans cebòfils, que constantment repetien que eren catalans i no espanyols, parlaven un anglès penós, un anglès impresentable, i als Estat Units especialment, els cambrers i cambreres hispans els hi acabaven parlant en castellà, per aclarir-se. Quina pena que em feien!!

La qüestió fonamental és la següent, prefereixes una Catalunya espanyola o una Catalunya bilingüe independent? Jo, clarament prefereixo la segona, i per això posaria clàusules a la constitució catalana per a garantir el dret dels castellanoparlants i la declararia llengua oficial amb un ranc lleugerament inferior a la llengua nacional, el català. Per cent, també donaria a l’anglès la categoria d’idioma oficial, per si us ho preguntàveu.

I és que jo que soc un trilingüiste nat, i penso que a Catalunya tothom hauria de dominar català, castellà i l’anglès a l’acabar la secundaria i que intentar desfer-se del castellà, un idioma que trobo molt maco, per cert, és un error, que, endemés, ens allunya de l’objectiu de la independència. Es com si els maltesos o els indis es volguessin desfer de l’anglès. Encara que no ens agradi, el castellà es un idioma amb molt més abast que el català i resulta que endemés, l’aprenem sense cap esforç. Perquè eliminar una de les poques coses positives que ens han portat els castellans a Catalunya? Jo no tinc cap problema en prohibir les curses de braus o la venda de ninots vestits de flamenc a les botigues de souvenirs, però que els nens parlin perfectament català, castellà I anglès, és una de les claus del futur. No ens deslliurem de les coses que tenen algun valor abans de crear-ne d’altres que tenen mes.

Com us dic, jo soc independentista, no nacionalista. Penso que Catalunya hauria de ser un país governat per gent intel·ligent que posés Catalunya per davant de qualsevulla altres objectius. Una Catalunya que es regís pels principis dels nostres besavis, treball ben fet, estalvi, moderació i prosperitat. Principis que contrasten amb els principies espanyols de superficialitat, admiració per aquells que viuen sense treballar i aprofitant-se d’altres, “xapuces” i exageració. Principis adoptat majoritàriament pels nostres polítics catalans de tots els partits, que ara per ara, son la representació més genuïna de ejpañolisme retrògrad i perniciós.

Malauradament, tots els polítics Catalans tenen trets 100% espanyols, i per això nosaltres estem com estem, fent l’idiota, i ells, les seves famílies i les seves amistats estan tant ben col·locadets. Cada cop que penso en el Millet, Alavedra, Prenafeta i tots els polítics que en sucaven i encara hi suquen, m’agafa vomitera.

Això si que es ser anti-català i no dominar perfectament el castellà.